Google+ Followers

Crisi, mobilitat social i classes intermèdies

(Diari ARA, 4 Desembre 2011)

En els darrers cinquanta anys hem passat d’una societat industrial obrera a una meritocràcia de classes mitjanes. Quasi la meitat dels adults catalans entre 25-64 anys provenen de pares i orígens obrers i pagesos (VI-VII). El 38% provenen d’orígens de petita burgesia (IV) i de capes intermèdies (III-V). Nomes un 15% prové de pares que eren o són directius, empresaris i professionals (I-II).

En contrast, en la generació dels fills nomes un 29% forma ara part de la classe obrera; un 48% són classes intermèdies-baixes (III-IV-V) i un 23% han arribat a destins directius i professionals (I-II). Són dades del panel PaD (2009) de la Fundació Jaume Bofill que hem presentat fa poc.

Ara bé, en conjuntures de crisi econòmica, els canvis i fluxos de mobilitat s’aprecien millor en perspectiva intra-generacional, resseguint la trajectòria laboral i d’estatus d’un mateix individu. Aquesta recerca la tindrem enllestida amb dades del PaD (2009) més endavant. És possible que capturem part de l’ascens social a crèdit propiciat pels bancs entre 2000-08 amb crèdits low-cost que han explotat i propiciat el posterior descens social hard-cost tant entre capes intermèdies com obreres i immigrants.

La centralitat demogràfica de les classes intermèdies no desapareix (malgrat certs tertulians) sinó que pateix una inèdita vulnerabilitat que les jerarquitza molt més entre elles. Amb la crisi, la classe professional experta (II) vinculada amb els sectors més dinàmics, creatius i exportadors guanya avantatge respecte a la resta de fraccions de classe mitjana (III-IV-V), més atrapats en els sectors madurs, de demanda local i amb  pitjors salaris i condicions laborals.
La presumpta igualació en el mig queda dualitzada i dividida i la cohesió social es desfila no nomes per baix sinó també al centre. De fet, les classes mitjanes són classes-pont o de pas i molt volàtils (sobre tot la petita burgesia) funcionant com a un acordió que recupera forma i múscul un cop acabada la crisi.

Encara està per veure si la futura sortida de la crisi serà capaç de reabsorbir aquesta major jerarquització entre classes mitjanes. O si la mantindrà, sobre tot, entre els seus fills menors de 35 anys. És aquest segment adult-jove qui experimenta major ansietat d’estatus i major dificultat per igualar-se als pares, tot i superar-los en titulacions acadèmiques.
D’aquí que una part d’ells comenci a emigrar i expatriar-se en els mercats globals de treball i una altre part continuï aturat o cobrant baixos salaris. En tot cas, quasi tots ells simpatitzen o lideren la revolta dels indignats com a moviment emocional d’una generació bloquejada, no pas perduda.